Tancaré els ulls i provaré de sentir el teu so, el so de l'oceà, de les onades trencant a la malmesa platja, dia i nit, vaivé constant; provaré de sentir els teus cants, d'ocells a trenc d'alba, de dones velles i crits de lluita, del vent, allà dalt de les palmeres.
Tancaré els ulls i provaré de sentir l'abraçada de la petita Aline, els dits bruts de l'Awa i l'Adamà resseguint-me curioses els plecs de la cara. Les mans encaixades, una i altra vegada, els vostres ulls distrets, carregats de timidesa o vergonya, que mai miren fix als meus. Pells negres, rostres negres, mans negres, ulls negres.
Tancaré els ulls i veuré passar les pirogues a la ratlla fina de l'hortizó, la platja llarga, la pols... Veuré els murs perduts arran de costa i les finestres al mar; i tornaré a pensar que han quedat orfes de vida, que ja no hi haurà històries, ni àpats, nits somnis... Veuré els seus peus bruts corrent descalços, toubab cadó, amb les mans esteses. I veuré els ases, els porcs, les cabres. I aquella gosseta blanca, trista, mendicaire, que deu ser germana de tots els altres gossos plens de ronya, d'orelles esquinçades i caminar ple de resignació.
Tancaré els ulls i voldré veure de nou tot allò al que he estat cega. Sento enyorança abans d'hora. Vaig venir a trobar-me i m'he perdut. No em sento més forta, ni més rica, ni més sàvia. Tan sols més vella. Però em reconec més sàvia, més rica i més forta. I tancaré els ulls i les postals em recordaran que no ha estat un somni... Que els meus ulls han estat a Palmarin i han vist allò que ara el meu cor plora enyorat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario