Darreres mirades

Avui ha plogut a Palmarin. És el senyal que s'apropa l'hivernage: l'època de pluges, l'època on tot canvia. On el cel plora sobre la terra.

No el veuré/viuré, l'hivernage. L'aventura s'acaba d'aquí pocs dies. Aprofito els darrers moments per per retenir les postals que m'acompanyen des que sóc aquí. Desconfiada de la meva memòria, m'enduc la càmara allà on vaig, per atrapar-les, per enquadrar-les, per assegurar-me que m'hi podré capbussar si un dia m'aclapara la nostàlgia.

Mentre, tot segueix el seu ritme a Palmarin. Les dones surten cada dia a recollir la sal dels pous que mai vendran, perquè ningú sap com fer venir els clients de Gàmbia o de més enllà. Els pescadors miren el mar que els alimenta i que els rebutja, de tant en tant. Els nens juguen, corren, criden, esclaten de llibertat, de corredisses descalces... M'agraden aquests nens sense por, segurs i confiats perquè sempre hi ha qui els sosté. Els petits botiguers es mantenen dempeus darrere els seus foscos taulells, venent engrunes de tot: un gra d'all, una bosseta d'oli, un grapat de macarrons... cada dia és ara i res es compra si no cal. Les monedes passen de mà en mà, els bitllets s'absenten. Em deia una comercianta de Dangane (poble ric, amb carretera asfaltada, sense pols): "Aquest bitllet que em dones està cansat". I és cert, a Palmarin hi ha pocs diners i són vells i gastats, cansats, rebregats. Potser el dia que estigui la carretera asfaltada les coses canviaran. 

Els treballs a la carretera avancen. Falta poc perquè l'asfalt faci oblidar per sempre la pista vermella de Joal a Samba Dia. Falta una miqueta més perquè l'asfalt arribi a Palmarin, potser a principis de 2017. Però Palmarin ho sap. Tothom en parla. Palmarin canviarà. La nova carretera canviarà moltes coses. Els sastres es van reunir ahir per decidir si s'associaven; tenen por que vinguin de fora nous comerciants i no poder competir amb ells. Estan neguitosos. Tothom parla que cal estar preparat, que el poble canviarà, que vindran coses bones, però també coses dolentes. Supermercats, gasolinera, comerços nous, més turistes... Crec -o potser sóc coses meves- que es debaten entre canviar o seguir com fins ara. Però sens dubte el canvi arribarà.  

M'agrada haver conegut Palmarin i la seva gent en aquest moment de la seva/meva història.