Contradiccions

Dinou de novembre de 2024. 

Han passat deu anys des del dia en què vaig posar la mirada al mapa del Senegal.

Rellegeixo les paraules que han quedat oblidades en aquest blog. Avui ja ningú no fa -ni llegeix- blogs... 

Rellegeixo. Em cau alguna llàgrima. Sento el vertigen de l'enyorança. Com puc haver oblidat alguns d'aquests passatges? 

Demà passat torno a Palmarin. Fa molts mesos que no hi poso els peus. Ja no és el mateix lloc que descric en aquest blog. O potser soc jo que ja no soc la mateixa. A Palmarin m'hi he trobat i m'hi he perdut un munt de vegades. Sento enyorança quan llegeixo les primeres entrades i em sembla copsar-hi entusiasme, il·lusió, fins i tot una certa fascinació per aquest lloc. Un lloc que sempre em fa sentir lluny de casa, un lloc al qual mai tinc ganes de tornar, però que quan hi torno, reconec com a propi. Potser és això el que em fa mal. Que malgrat tot, ja forma part de mi i, malgrat que forma part de mi, no arribo a estimar-lo del tot.

Palmarin és i serà sempre la meva més gran contradicció. El meu punt negre dins el blanc...