Lluna plena i promeses complertes

Lluna plena. Diumenge. Final de setmana. Final de la primera setmana a Palmarin.

Avui el petit Hama ja té la seva nova bicicleta. I en Fèlix, en Jean Pierre, en François i l'Omar. Gairebé podria anar a dormir sense escriure res més. Tancar els ulls i imaginar com s'han adormit aquests marrecs amb un somriure als llavis... Divendres va arribar un camió carregat de bicicletes. Més de 300. I els vam convidar a veure aquests tresors de dues rodes i els vaig explicar que n'hi havia una per a cada un d'ells. Són nens de poques paraules, però el somriure dels seus ulls ho deia tot. Estic contenta. Feina feta. Paraula complerta. Fa gairebé un any em vaig prometre a mi mateixa que un dia els portaria una bicicleta. Llavors no tenia ni idea de com ho podria fer. Ara ja està fet. Ara toca seguir amb totes les que queden per repartir. Però això és una altra història...

La primera setmana a Palmarin ha passat com un tornado. El grup que ens acompanya omple de soroll, de riures i d'històries cada minut que passa. Mengem peixos acabats de pescar, compartim xíndries vermelles i sucoses, cantem, descobrim, nedem... El temps no s'atura, però s'omple constantment. Tenim la casa de convidats plena de vida. 

Intens, tot és molt intens. I quan la lluna plena surt a l'horitzó amb la seva llum taronja, els meus ulls es tanquen amb un somriure. 

Ulls de Palmarin...